Et vull donar les gràcies per les cançons
Que quan era petit jo cantava
Assegut a darrera el Renault 12
Escoltant les melodies sense saber què deien
Jo juraria que a mi em van fer
Amb la música de fons del Desire
I no sóc l'únic, ja ho se
Però m'és igual vull agrair-te
Que un dia et posessis a escriure
Reinventant-te constantment
Buscaves noves formes d'emocionar-nos
I tot això ho has acabat patint
Però tu què esperaves? Ets només un home
M'imaginava tocant amb tu
Que potser ens coneixíem i m'ensenyaves
Eren somnis de nen petit
Quan encara no sabia
Ni què em trobaria
Vas ser el mag de les emocions
Ple de contradiccions i dubtes
Va ser el blanc de les raons
Aquesta societat no vol rebel·lions
Ets tan fàcil de criticar
Però tu has sigut més llest que una fura
Amagant-te o mostrant-te
O canviant el que volies, segons convenia
T'agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
T'agraeixo les cançons que m'han arribat a dins
T'agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
T'agraeixo tot l'esforç per canviar la societat