Caus a terra molt avall,
creus que no te'n sortiràs
però amb els mesos te'n adones
que tornes a començar
I a força de molt de caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja saps que tu no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis,
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar
en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant
és únic i no es repetirà.
Sento que el cor
ja no para de bategar.
I diu que em llenci,
que no pensi en el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà.
I per què els meus pensaments,
que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps
que el “ja faré” el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà