La mare plora, mare marona
damunt les platges del seu cos
pels fills que moren, roses obertes
i en la bellesa el quiet sanglot
La mare plora perque a les ones
bressola naufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo
La mare plora, mar i marona
mentre el vent xiula una canco
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d'infants pel seu vell llom
Mar i marona que amb el teu ale de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies
dona'ns per sempre mes el be de la pau