Vas tot sol,
ja t'hi vas trobant
al teu cor hi ha manca d'esperança
atrapat en la ignorància.
I sol, ja comences a no creure en res,
millor empassar-s'ho amb elegància
fer el cor fort sempre a distància
i veus que el temps, tot ho va canviant
no hi ha un sol estat on poder restar
Ets tant petit allà al mig de l'infinit
que per molt que faci l'home,
per molt que s'avanci l'obra,
creus que tu ja no ho veuras.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, per sobre d'aquest món.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, tu saps que estas per sobre d'aquest món!
Pots estar, un moment content d'haver nascut
com el sol ponent noeix la lluna,
no s'inverteix tot d'una
i de nou, ara es repeteix
sembla un mirall davant d'un altre
repetint deu mil imatges
ets a orient, tornaras a occident
i el camí al revés tornaràs a fer
igual que el vent, aniras fent i desfent
i per molt que faci l'home,
per molt que s'avanci l'obra
creus que tu ja no ho veuras
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, per sobre d'aquest món.
Per sobre del vent, per sobre del mar
sobre del fons de tot, tu saps que estas per sobre d'aquest món!